ESP | CAT | ENG

Consideracions finals

Interessa comentar en aquest apartat aquells aspectes més rellevants que, al marge del document de treball resultant, han estat objecte de les reflexions del grup de treball:

  • L’àmbit de coordinació i referència objecte d’aquesta treball  han estat els estudis que s’estan realitzant en aquests moments a Girona i  a la comarca del Gironès (a la Universitat de Girona, i als Instituts Montilivi i Santa Eugènia), encara que el resultat del treball  té un espai d’aplicació molt més ampli.
  • Es valora molt positivament que la redacció d’aquest document hagi fet possible la trobada de professorat de secundària i d’Universitat. Tot i tenir bagatges i objectius educatius diferents en les respectives activitats professionals, ha estat relativament fàcil i enriquidor convergir en acords que han permés arribar a un consens sobre les competències i continguts de cadascuna de les etapes educatives al voltant del concepte de l’aigua.
  • S’espera haver aconseguit una progressió prou clara, tant en competències com en continguts, al llarg de les diferents etapes educatives. En aquest sentit, destacar les dificultats que aquesta seqüenciació comporta, doncs sovint en les programacions oficials de les diferents etapes educatives es fan servir termes molt generals en relació als continguts (o a les mateixes competències) que no precisen prou el nivell d’aprofundiment en el que es treballa. Això provoca que ens puguem trobar en el Batxillerat, per exemple (però també en l’ESO), formulacions que es podrien trobar escrites, en els mateixos termes, en els Graus Universitaris. És per això que s’ha procurat diferenciar clarament, en les diferents formulacions, els nivells d’aprofundiment en cadascuna de les etapes.
  • Sense voler-ho simplificar, es considera que les competències a l’ensenyament obligatori i al batxillerat es situen en l’òrbita de formulacions de l’estil: identificar, descriure, relacionar, explicar. Mentre que a partir dels CFGS i en els graus i màster, són més pròpies formulacions del tipus: avaluar, gestionar, elaborar, dissenyar. Aquesta apreciació no hauria de donar a entendre en cap cas que es menystenen les activitats d’aprenentatge més experimentals en les etapes obligatòries (res més lluny de les intencions dels autors d’aquest document).
  • Es valora que han quedat prou clares les competències a assolir en finalitzar l’ESO, etapa especialment important donat que la cursen la totalitat dels estudiants.  En acabar-la, es produeix el primer gran moment de disgregació, doncs  hi haurà qui deixarà els estudis, qui passarà a fer cicles formatius de grau mitjà, qui s’incorporarà al batxillerat. Igualment important és deixar ben clares les competències que s’haurien d’haver assolit en acabar el batxillerat (el segon gran moment de dispersió dels estudiants), si bé és una etapa en la que els estudiants tenen  diferents opcions de matèries a cursar i, per tant, es fa difícil definir unes competències per a tothom. S’han escrit pensant en aquells estudiants que voldran emprendre estudis en els que l’aigua pot arribar a ser un component especial en les seves formacions (determinats cicles formatius de grau superior, graus en ciències, enginyeries – arquitectura, geografia).
  • Les competències dels CFGS són més concretes i directes, referides a uns estudis que tenen ben definides les seves finalitats. Les competències que s’han acordat han de servir per a que els estudiants puguin sortir al món laboral amb garanties i també per a poder continuar estudis a la Universitat, si fos el cas, en les titulacions vinculades.
  • S’han formulat bàsicament competències específiques relacionades directament amb l’aigua. Convé destacar, però, que treballant els diferents aspectes teòrics i pràctics relacionats amb l’aigua es poden desenvolupar la majoria de competències transversals: comunicació oral, TIC,  recerca d’informació, resolució de problemes, creativitat,…
  • Deixar constància que falta encara una feina important a desenvolupar i que faria referència a la definició dels aspectes metodològics i a la concreció d’activitats d’ensenyament / aprenentatge per a treballar cadascuna de les competències i els seus continguts vinculats, a cadascuna de les etapes. El present document voldria servir de punt de partida, d’eina bàsica, a manera de carcassa a partir de la qual bastir una programació didàctica en relació a l’aigua com a contingut de coneixement. En qualsevol cas, sempre es farà imprescindible un treball previ de contextualització considerant, entre altres coses, les característiques de l’entorn proper, les característiques de l’alumnat del grup-classe i, per suposat, les finalitats pròpies de cadascuna de les etapes educatives.

Proyecto financiado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en el marco del Programa Campus de Excelencia Internacional

Universitat de les Illes Balears ⋅ Ctra. de Valldemossa, km 7.5 ⋅ Palma ⋅ 07122 Illes Balears ⋅ Tel: +34 971 173 000
Universitat de Girona - Campus e-MTA ⋅ Parc Científic i Tecnològic, Edifici Casademont ⋅ C. Pic de Peguera, 15, ⋅ 17003 Girona Tel. 972 419 678
CSIC. Serrano, 117 ⋅ 28006 Madrid ⋅ Tel: +34 914 113 077
Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)Edifici H2O - Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Emili Grahit 101- 17003 Girona

2012 © e-MTA Campus Euromediterráneo del Turismo y el Agua AVISO LEGAL| MAPA WEB
iglesiesassociats