ESP | CAT | ENG

Un estudi conclou que la xarxa integrada de transport públic de Barcelona està mal connectada


Mitjançant un mètode que aplica conceptes de la Teoria de la Informació, els investigadors Joan Saldaña i Josep Barberillo han comprovat que el grau d’interconnexió entre el metro, els ferrocarrils i el tramvia de la capital catalana és molt baix. Aquest treball s’ha plasmat en un article publicat a la revista Physica A. El metro és el mitjà de transport més utilitzat en les grans ciutats. Tot i que la seva construcció exigeix una despesa inicial força elevat, les seves prestacions són superiors al bus interurbà, al cotxe, a la moto o al tramvia. Ràpid, segur i gens contaminant, arriba a qualsevol part, la seva capacitat de càrrega de viatgers és considerable, el pas dels vehicles està sincronitzat i la seva tarifa de preus és molt econòmica. A més, per si tot això fos poc, gaudeix d’una infraestructura exclusiva que li permet establir uns recorreguts fixos que no estan sotmesos a les variacions del trànsit.

No obstant això, el metro té aspectes que poden millorar-se, sobretot pel que fa referència a la seva navegabilitat. Quan un viatger arriba a una gran ciutat i accedeix a una estació, el primer que sol fer és consultar els panells informatius amb una única finalitat: localitzar la parada que li deixi més a prop de la seva destinació establint la millor combinació possible tenint en compte les possibles connexions amb altres xarxes de transport públic (ferrocarrils de rodalies o bus). Llavors apareixen els dubtes; ¿quina línia o línies he agafar i en quines estacions he de fer transbord? Aquestes dificultats en l’orientació es produeixen per dos causes comunes. La primera és la mida de la xarxa (el nombre d’estacions) i la segona, el seu disseny, és a dir, el nombre de línies que té, el seu grau d’interconnexió entre elles, si hi ha estacions centrals en les quals conflueixen moltes línies, etc .

Mètode
Una part del projecte de fi de carrera de l’antic estudiant d’Enginyeria Industrial de la Universitat de Girona (UdG), Josep Barberillo, sota la supervisió del professor Joan Saldaña del Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada, ha servit per quantificar objectivament la dificultat de navegació en grans xarxes de transport públic. Per fer-ho, s’han aplicat conceptes de la Teoria de la Informació, una branca de la matemàtica i la probabilitat i l’estadística que pretén estudiar les propietats del procés de transmissió d’informació mitjançant un determinat sistema de codificació entre una font (emissor) i un receptor a través d’un canal de comunicació. L’article, que té per títol Navigation in large subway networks: An Informational approach, s’ha publicat a la revista prestigiosa revista especialitzada Physica A.

Les grans xarxes de transport públic estan formades per moltes estacions que no tenen un patró regular de connexió entre elles. En un primer pas, es calcula el que s’anomena ‘informació de recerca’ entre dues estacions, és a dir, la probabilitat d’arribar d’una estació a una altra pel camí més curt movent-nos a l’atzar. Si, per una estació determinada, es calcula la informació de recerca a les altres estacions, llavors es determina l’accessibilitat a la xarxa d’aquella estació. De manera similar es pot obtenir una mesura de la seva ocultació (la dificultat per arribar) a partir de l’anomenada ‘informació de localització’. Però encara es pot obtenir més informació rellevant.

Amb la mitjana de les informacions de recerca de totes les estacions es poden comparar diferents xarxes de transport públic (en aquest treball s’han tractat les de Moscou, Barcelona, París i Nova York) i comprovar com afecta la navegabilitat el nombre d’estacions i també el seu disseny. També s’ha tingut en compte que les xarxes de transport només tenen dues dimensions (són planes). És per això que, per cada xarxa, s’ha creat una nova de aleatòria en tres dimensions sense restriccions espacials. D’aquesta manera, en la versió 3D les estacions es connecten entre elles permetent enllaços impossibles. Els resultats indiquen que la dificultat de navegació augmenta significativament a mesura que la grandària de la xarxa també augmenta, i que aspectes com la geografia tenen també molt a veure.

Aplicació
Finalment s’ha introduït un indicador per estimar la dificultat del trajecte entre dues estacions en funció del nombre de canvis de línia (transbordaments) que s’han de fer per anar d’una estació a una altra. Amb l’ajuda d’aquest indicador, quan diferents companyies s’engloben en una mateixa xarxa, es pot arribar a quantificar el grau d’integració del servei, és a dir, si entre elles estan ben connectades o no. Aquest mètode, que es pot utilitzar en el disseny de línies de transport de nova construcció o en l’ampliació de xarxes de transport ja existents perquè garanteix un funcionament més eficient, s’ha aplicat a la xarxa integrada de Barcelona, en la qual les companyies Transports Metropolitans de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat i Tramvia de Barcelona ofereixen els seus serveis de forma conjunta. La conclusió final és que el grau d’interconnexió entre les companyies és molt baix.

Autors
Joan Saldaña Meca, nascut a Mataró el 1963, és el responsable del grup de recerca EDMA (Grup d’Equacions Diferencials, Modelització i Aplicacions) de la Universitat de Girona (UdG). El 1987 es va llicenciar en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB) –Al cap de 5 anys va cursar un màster en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El 1995 es va doctorar en Matemàtiques per la UAB i en el mes de setembre del 2000 va arribar a la UdG. Des del 2003 és professor titular de Matemàtica Aplicada. El 1996 va estar a The Rockefeller University (Nova York, Estats Units) fent un treball de recerca. Ha publicat diversos articles en revistes de matemàtica aplicada, ecologia, biologia teòrica i física.

Per la seva banda, Josep Barberillo Nualart, nascut a la localitat de Corró d’Avall el 1984, es va llicenciar en Enginyeria Industrial per la Universitat de Girona (2008). Aquest mateix any va obtenir una beca Balsells per realitzar estudis de postgrau a la Universitat de Califòrnia (a Irvine, Estats Units) en el camp de l’enginyeria civil.


Puntuación
1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars
no hay comentarios Síguenos en facebook y en twitter

Proyecto financiado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en el marco del Programa Campus de Excelencia Internacional

Universitat de les Illes Balears ⋅ Ctra. de Valldemossa, km 7.5 ⋅ Palma ⋅ 07122 Illes Balears ⋅ Tel: +34 971 173 000
Universitat de Girona - Campus e-MTA ⋅ Parc Científic i Tecnològic, Edifici Casademont ⋅ C. Pic de Peguera, 15, ⋅ 17003 Girona Tel. 972 419 678
CSIC. Serrano, 117 ⋅ 28006 Madrid ⋅ Tel: +34 914 113 077
Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)Edifici H2O - Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Emili Grahit 101- 17003 Girona

2012 © e-MTA Campus Euromediterráneo del Turismo y el Agua AVISO LEGAL| MAPA WEB
iglesiesassociats