ESP | CAT | ENG

La genètica de la gamba de Palamós i la gamba gegant, per primera vegada al descobert


La investigadora Ma. Victòria Fernández ha identificat quatre estocs genètics en les gambes vermelles. En la seva tesi doctoral, ha conclòs que mentre que la gamba de Palamós és una única espècie, la gamba gegant són dues espècies genètiques diferents: una habita a la zona del Mediterrani i Moçambic, i l’altra a Austràlia.

La filogeografia és un camp de la ciència que, combinant informació genètica i biogeografia, ens informa sobre el passat evolutiu de les espècies i ens permet entendre el per què de la seva distribució. En la seva tesi doctoral, la investigadora de la Universitat de Girona (UdG) Ma. Victòria Fernández ha estudiat dues gambes vermelles d’alt interès comercial: la gamba de Palamós (Aristeus antennatus) i la gamba gegant (Aristaeomorpha foliacea).Totes dues espècies es pesquen principalment entre els 600 i 800 metres de profunditat del Mar Mediterrani i al Canal de Moçambic. No obstant, la gamba gegant és present també a les costes del nord-est d’Austràlia. Mitjançant diversos marcadors moleculars (mitocondrials i nuclears), la investigadora ha analitzat els caladors més importants d’aquestes dues espècies per tal de detectar poblacions reproductivament aïllades (estocs genètics), una informació essencial per a la definició de plans de gestió i conservació de les espèciesResultats de la recerca
Els resultats indiquen que, malgrat que les dues espècies presenten alts nivells de variabilitat genètica, aquestes no estan distribuïdes de manera uniforme entre tots els caladors estudiats, el que ha permès identificar quatre estocs genètics per a les dues espècies. Aquests corresponen a Mediterrani Oriental, Mediterrani Occidental i Atlàntic per A. antennatus; i Moçambic i Austràlia per A. foliacea.La investigadora ha detectat que la diferenciació entre els estocs dins el Mediterrani es deu a la restricció del flux gènic que causen les barreres geogràfiques i hidrogràfiques: l’Estret de Sicília, el gir del Peloponès i l’Estret de Gibraltar. A més, s’ha detectat que el flux gènic entre el Mediterrani i Moçambic es va interrompre fa més de 2 milions d’anys; mentre que entre Moçambic i Austràlia en fa més de 4 milions.

Conclusions
Aquesta cronologia –juntament amb la distribució geogràfica dels estocs genètics i les relacions evolutives dels mateixos– ha portat la investigadora a concloure que mentre que la gamba de Palamós és una única espècie, la gamba gegant són dues espècies genètiques diferents: una habita a la zona del Mediterrani i Moçambic, i l’altra a Austràlia.

La tesi doctoral de Victòria Fernández porta per títol “Phylogeographical analysis of two aristeid shrimps, ‘Aristeus antennatus’ and ‘Aristaeomorpha foliacea’ (Crustacea, Aristeidae), with implications for resource conservation”. El treball, que ha rebut la menció internacional, ha estat dirigit per la Dra. Maria Inés Roldán.

Autora de la foto: Dra. María Inés Roldán


Puntuación
1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars
no hay comentarios Síguenos en facebook y en twitter

Proyecto financiado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en el marco del Programa Campus de Excelencia Internacional

Universitat de les Illes Balears ⋅ Ctra. de Valldemossa, km 7.5 ⋅ Palma ⋅ 07122 Illes Balears ⋅ Tel: +34 971 173 000
Universitat de Girona - Campus e-MTA ⋅ Parc Científic i Tecnològic, Edifici Casademont ⋅ C. Pic de Peguera, 15, ⋅ 17003 Girona Tel. 972 419 678
CSIC. Serrano, 117 ⋅ 28006 Madrid ⋅ Tel: +34 914 113 077
Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)Edifici H2O - Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Emili Grahit 101- 17003 Girona

2012 © e-MTA Campus Euromediterráneo del Turismo y el Agua AVISO LEGAL| MAPA WEB
iglesiesassociats