ESP | CAT | ENG

Els investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) descobreixen que la Posidonia oceanica és l’espècie més longeva de la biosfera


posidònia oceànica (Foto: IMEDEA)Un equip d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha trobat a l’illa de Formentera un clon de Posidonia oceanica, una espècie marina amenaçada i endèmica de la Mediterrània, de 100.000 anys d’edat. Els resultats, que s’han publicat al darrer número de la revista PLoS ONE, converteixen aquesta espècie en la més longeva de la biosfera. La clau d’aquesta edat està en el creixement clonal, un procés que la posidònia comparteix amb altres plantes marines. Està basat en la divisió constant de les zones on es produeixen noves cèl·lules, anomenades meristemes, i el creixement extremadament lent de les seves tiges, denominades rizomes.Els científics han descobert que els rizomes creixen un centímetre cada any i ocupen lentament l’espai fins estendre’s diversos quilòmetres produint milions de plantes a partir d’un mateix clon. L’investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB) Carlos Duarte, coautor del treball, explica que aquests rizomes són molt resistents a la degradació i mantenen les connexions amb el mateix clon durant milers d’anys. L’investigador afegeix que el procés és lent perquè les tiges tenen un centímetre de diàmetre i les fulles poden assolir fins a un metre de longitud. A més, el seu genoma és molt resistent a les mutacions.

Separades fins a 10 quilòmetres

Els investigadors han pres mostres en una cinquantena de praderies de posidònia de la mar Mediterrània, des de Xipre fins a Almeria. Després de seqüenciar les plantes observaren que molts clons o genotips estaven en praderies separades a una distància de 10 quilòmetres.

Els resultats suggereixen que l’espècie es caracteritza perquè els seus genotips es poden adaptar a la variació local dels recursos ajustant el seu mode de creixement. En regions pobres en nutrients, com la mar Mediterrània, el creixement serà més lent, les arrels assoliran una major longitud i les fulles seran més llargues i primes per augmentar l’eficiència, apunta Duarte.

Els autors de l’estudi han emprat un model per simular el creixement clonal i comprovar si era possible que, malgrat les mutacions, trobassin el mateix clon. Segons Duarte, el model va verificar que els mostreigs eren compatibles amb el creixement clonal de posidònia perquè reproduïa el mateix patró de dominància clonal.

El treball aporta evidències que l’edat dels organismes clonals, responsables de més de la meitat de la producció primària de la biosfera, “s’ha subestimat de forma sistemàtica en la literatura” i insta a seguir investigant en la prolongació de la vida associada a la clonalitat i en les seves possibles implicacions ecològiques i evolutives.

 

Font: SINC/CSIC

Referència bibliogràfica: Sophie Arnaud-Haond, Carlos M. Duarte, Elena Díaz-Almela, Núria Marbà, Tomás Sintes, Ester A. Serrão. “Implication of extreme life span in clonal organisms: millenary clones in meadows of the threatened seagrass Posidonia oceanic”. PLoS ONE. DOI: 0030454.


Puntuación
1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars
no hay comentarios Síguenos en facebook y en twitter

Proyecto financiado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en el marco del Programa Campus de Excelencia Internacional

Universitat de les Illes Balears ⋅ Ctra. de Valldemossa, km 7.5 ⋅ Palma ⋅ 07122 Illes Balears ⋅ Tel: +34 971 173 000
Universitat de Girona - Campus e-MTA ⋅ Parc Científic i Tecnològic, Edifici Casademont ⋅ C. Pic de Peguera, 15, ⋅ 17003 Girona Tel. 972 419 678
CSIC. Serrano, 117 ⋅ 28006 Madrid ⋅ Tel: +34 914 113 077
Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)Edifici H2O - Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Emili Grahit 101- 17003 Girona

2012 © e-MTA Campus Euromediterráneo del Turismo y el Agua AVISO LEGAL| MAPA WEB
iglesiesassociats